Presentació del nou número de L'Oliverot en homenatge a Joan Vives Milà, Fill Predilecte d’Altafulla

El Centre d'Estudis presenta el número 29 aquest divendres, una edició especial que recull articles inèdits del “Joan de la Cecília”

Joan Vives Milà. / Ajuntament d'Altafulla

El Centre d'Estudis d'Altafulla presenta el número 29 de L'Oliverot, una edició especial que recull articles inèdits de Joan Vives Milà, Fill Predilecte d’Altafulla, soci fundador de l’entitat i primer president després de l'interinatge de Salvador Sellarés.

Joan Vives Milà, que ens va deixar el desembre de 2023, va ser un referent en l'àmbit de la recerca i divulgació històrica a Altafulla. Al llarg de la seva trajectòria, va escriure nombrosos articles i publicacions, alguns dels quals no havien vist encara la llum. Ara, el Centre d’Estudis d’Altafulla ha volgut retre-li homenatge recopilant i publicant aquests textos en aquest nou número de la revista.

Per aquest motiu, el Centre d'Estudis d'Altafulla convida tothom a la presentació del número 29 de L'Oliverot, que tindrà lloc el divendres 21 de febrer a les 19:00 h a la sala Teresa Manero. L’acte comptarà amb les intervencions de Magda Blanch, Joan Albert Blanch i Salvador Antón, que parlaran sobre la figura de Joan Vives Milà i la seva aportació al patrimoni cultural d'Altafulla.

A més, la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Altafulla, Gemma Maymó, ha destacat la importància d'aquest homenatge: "Joan Vives Milà va ser una peça clau en la preservació i difusió de la nostra història. La seva tasca i passió per Altafulla han deixat una empremta inesborrable. Aquesta publicació és una magnífica oportunitat per reconèixer i divulgar el seu llegat."

Joan de la Cecília

Nascut a Altafulla el 1932 i conegut com “Joan de la Cecília”, era artista tallista de la fusta i pagès il·lustrat. Va ser regidor en els darrers anys de l’alcalde Jaume Vidal i primers de l’alcalde Joan Pijuan. En aquest període, juntament amb els també regidors Albert Boronat i Víctor Simó, s’inicià una campanya d’embelliment de la població, sent-ne els primers fruits el monument i la font dedicats a Joaquim Gatell i Folch (el Caid Ismaïl) i la font de la Plaça del Pou (1969). La fesomia de la part antiga d’Altafulla que podem veure encara avui la devem, en essència, a ells.

Va ser president de la Cooperativa Agrícola d’Altafulla i, per tant, de la Violeta. Posà totes les facilitats per celebrar a la sala de la Violeta el primer debat democràtic a Altafulla després de la dictadura (1977). Facilità que la Violeta es municipalitzés mercès a la seva venda a l’Ajuntament. Membre fundacional de l’Orfeó Nous Rebrots (1964) i cantaire durant algunes dècades, i membre actiu i un dels facilitadors del naixement del Xilofòrum d’Altafulla (creat pel mestre Antoni Gelabert a la segona meitat dels 60).També és membre dels Castellers d’Altafulla des dels seus inicis el 1973, i un dels components inicials dels Grallers d’Altafulla (1975), continuadors de la coneguda saga dels Rates.

Regidor en el segon ajuntament democràtic (1983-1987), i autor de les plaques dels noms dels carrers de Baix a Mar (1973) i d’altres, posteriorment. Membre del Grup de Recerques d’Altafulla de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (1974-76), i un dels onze socis fundadors del Centre d’Estudis d’Altafulla, sent el primer signant de l’Acta Fundacional (gener de 1977).

Primer president del Centre d’Estudis (després de l’interinatge de Salvador Sellarès fins la primera Assemblea) i en successives ocasions. Autor d’articles i llibres publicats pel Centre d’Estudis d’Altafulla (Coses d’abans,  2002,  Petites històries i personatges populars (2017). D’alguna manera, és com un dels últims guardians de la memòria d’Altafulla en qüestions poc conegudes o no escrites.